Farmacognòsia: Estudi de les implicacions físiques, químiques, bioquímiques i biològiques de les substàncies naturals amb finalitats medicinals.
“Com la berbena, l’artemísia està associada amb el festival de Midsummer en diversos llocs des de la Xina fins a Europa. Però si la berbena és la planta diürna de Midsummer, l’artemísia és el seu costat nocturn—la planta del Somni d’una Nit d’Estiu [1].”
– Harold Roth [2]
Article publicat al núm. 1 del Butlletí Digital Mandragora
Midsummer és el nom que la majoria d’europeus, sobretot dins de les diferents tradicions anglosaxones, germàniques i escandinaves, associa al festival del solstici d’estiu. Una celebració de la fertilitat i del poder vivificant del sol, amb balls i fogueres que il·luminen una nit encantada capaç de connectar altres mons —ja sigui el regne de les fades, el dels morts o el dels somnis— amb el nostre, com a la comèdia immortal de Shakespeare.
Quan el dia més llarg arribava a l’hemisferi nord i les plantes se sadollaven de llum, moltes s’incloïen als festejos i rituals del solstici com a protecció contra els mals esperits, com a adorn, per a embriagar-se o per a tot plegat. I en aquest punt d’inflexió de l’any, la gent també buscava intuïció i endevinació. A aquest efecte es recollien flors i plantes, que sovint acabaven a l’alcova de donzelles desitjoses de somiar amb el seu futur marit, o de qualsevol a la recerca de profecia: hipèric, vesc, rosa, milfulles i fins i tot trèvols i herba. Però entre totes elles, en destacava una — l’artemísia, anomenada Mare d’Herbes, una de les ancianes a la tradició indígena europea d’herbes medicinals.
Carregada d’aromes al solstici i començant a florir (sobretot a latituds més septentrionals, on el sol hi acumula més hores de llum), l’artemísia es penjava a les entrades i es teixia en corones i cinturons, posats per a rebre protecció i claredat a la visió. S’afegia a la cervesa pel seu sabor intens i amarg. Es coïa en infusió, o es posava en rams frescos sota el coixí, perquè es creia que portava somnis especials, màgics o profètics. I encara que l’ús d’altres plantes com onirògens [3] al solstici pot haver estat ignorat, i qualificat de mera superstició per erudits moderns, l’artemísia sens dubte funciona. Encara avui, tant dins com fora de contextos rituals i tradicionals, es pren l’artemísia en infusió o tintura, s’incorpora a olis i ungüents que s’apliquen a la pell, i s’usa com farciment a coixins o nines que, si ens acompanyen al dormir, sovint assortiran un inesperat efecte en la vivacitat, intensitat i transcendència dels somnis. I això no podem ignorar-ho, tot i que, a diferència d’altres propietats medicinals de la planta que han estat corroborades per estudis científics (antiparasitària, digestiva, antiespasmòdica, analgèsica…) la seva virtut onirògena no és fàcil d’explicar.
A Europa, el nom artemísia es refereix principalment a Artemisia vulgaris, l’artemísia comuna, encara que també s’ha utilitzat a altres llocs per anomenar altres espècies del gènere Artemísia. Les artemísies tenen una llarga història d’aplicacions medicinals populars en altres continents a més d’Europa, i diverses espècies són apreciades pel seu efecte en els somnis. A la regió xilena de Antofagasta, un dels usos tradicionals d’Artemísia copa deriva de la seva “capacitat de provocar somnis i vívides experiències oníriques”[4]. A Califòrnia, els remeiers Chumash podrien portar mil·lennis utilitzant la “sàlvia dels somnis”, com ells anomenen Artemisia douglasiana:
“Per a provocar somnis, col·locar tiges i fulles sota un coixí i dormir-hi . La fragància ajuda a somiar. (…) Aquest és un ús tradicional de A. douglasiana especialment indicat per a persones molt malaltes o ancianes que no poden somiar. Es considera els somnis part essencial de la vida i de la curació.” [5]
Un compendi recent sobre usos de plantes medicinals a tribus Natives Americanes informa sobre una dotzena d’espècies emprades per a influir en els somnis. Tres d’elles (A. ludoviciana, A. douglasiana i A. vulgaris) són del gènere Artemísia, l’únic representat diverses vegades.[6]
I l’artemísia comuna, abundant a Europa i altres llocs, l’exploren més “onironautes” del que es podria suposar. Hi ha fins i tot qui utilitza coixins amb artemísia —i amb bastant d’èxit— el que ens porta a preguntar com pot un coixí farcit d’herbes provocar somnis vívids. Des de la perspectiva de la farmacognòsia, de quina manera actua l’artemísia com onirogen? La suposició habitual és que hi ha d’haver algun component a la planta que sigui responsable dels seus efectes. I de fet, algunes especulacions suggereixen de seguida que la tujona, un terpenoide psicoactiu que hi ha a les artemísies (entre d’altres plantes), ha de ser tal component —encara que sigui només perquè s’hi troba i el coneixem. Però pot causar la tujona, per si mateixa, el tipus de somnis intensos que precipita l’artemísia? I si no és així, quin altre component en podria ser el responsable?
Permeteu-me que especuli una mica sobre les respostes. I per això, primer cal fer una visita a la neurociència dels somnis.
La part neurofisiològica dels somnis
Somiar és fascinantment complex, tant la seva fenomenologia com les seves correspondències fisiològiques. Aquí només donaré una llista de fets, d’acord amb el que sabem, que ens poden ajudar a descriure com, en termes de principis actius, l’artemísia podria provocar el seu singular efecte en els somnis. Això potser ens doni pistes per fixar-nos també en altres plantes, i explorar-ne les propietats onirògenes. Considerem el següent:
1. Quan dormim, alternem entre dos estats diferents: fase REM i no REM (NREM). La fase NREM correspon al son profund i reparador. Domina la primera meitat de la nit, fins a començar a alternar-se amb múltiples episodis REM progressivament més llargs. Al son REM, per altra part, se l’anomena “paradoxal” perquè en ell, malgrat estar dormint, passem per una elevada activació cerebral semblant a la de la vigília. Veurem que l’estructura que es desenvolupa en un cicle de son complet (vegeu el diagrama) pot ser útil de cara a considerar el factor temps en explorar onirògens.
2. Tot i que solem associar als somnis amb la fase REM, en realitat poden aparèixer tant durant episodis REM com NREM, encara que es distingeixen per ser experiències qualitativament diferents. Els somnis NREM tendeixen a ser més pròxims a pensaments que a històries, són més tranquils i semblants a interaccions quotidianes, i costa més recordar-los al matí. Els somnis REM són més llargs, visuals i narratius —això és, desenvolupen algun conflicte. També solen ser més estranys, propensos a evocar vells records, i més fàcils de recordar després de despertar, per la qual cosa tendim a analitzar-los i parlar d’ells.
3. Un son profund (NREM) adequat i prou llarg és necessari perquè es puguin desenvolupar fases REM. Amb poques hores de son i un mal descans costarà més que apareguin, i per tant experimentarem menys somnis REM i els recordarem pitjor. Pel contrari, un descans NREM apropiat facilitarà el son REM. Totes dues fases semblen inhibir-se mútuament; REM sortirà a escena, per dir-ho així, una vegada NREM acabi la seva actuació i permeti a REM pujar. I REM sembla tenir-ne ganes. Com potser us hagi passat, un dèficit acumulat de fases REM (a causa de mala qualitat del son, de patologies o de l’ús de substàncies supressores del son REM) podrà donar lloc, una vegada superat l’entrebanc, a una onada d’alleujament en forma de somnis intensos a la nit següent. Es diu a aquest fenomen “rebot REM”.
4. Encara que el paper dels diferents neurotransmissors en el son i en els somnis és molt complex, de cara a les nostres especulacions podem quedar-nos solament amb tres: dopamina, serotonina i acetilcolina. L’activitat de la dopamina, o el que anomenem activació del sistema dopaminèrgic, està relacionada amb els somnis tant en fases NREM com REM. Dit d’una altra manera, un augment d’activitat de la dopamina al cervell posarà els somnis en marxa [7]. Per part seva, la serotonina i l’acetilcolina porten el ritme en el cicle de fases NREM/REM. Durant el son NREM hi ha molta activitat en el sistema serotoninèrgic (en el qual la serotonina treballa de missatgera) i poca activitat en el sistema colinèrgic (on actua l’acetilcolina). I durant el son REM ocorre el contrari, baixa activitat serotoninèrgica i alta activitat colinèrgica.
5. Quan somiem, si es dona una activació colinèrgica prou elevada experimentarem els somnis REM més complexos i, de manera significativa, una major autoconsciència de l’experiència onírica. Això suposa una major capacitat de recordar els somnis, i pot fins i tot fer-nos conscients que estem vivint un somni mentre ocorre —el que coneixem com a somni lúcid. No és una coincidència que l’acetilcolina sigui el neurotransmissor més relacionat amb la memòria i l’aprenentatge. Sabem que els somiadors lúcids, aquells capaços de mantenir un elevat nivell d’autoconsciència durant els somnis, tenen també una alta capacitat per a recordar-los amb detall [8] i aquesta és una dada summament interessant.
De manera que qualsevol substància —ja sigui un compost aïllat o tota una planta— que a) faciliti una successió sòlida i ben greixada de fases NREM/REM i b) promogui l’activació cerebral, probablement mostrarà propietats onirògenes. Aquí podria incloure’s a substàncies que augmenten la disponibilitat de serotonina durant la primera part de la nit (el que millora la qualitat del descans, i per tant facilita les subsegüents fases REM) i, de forma encara més decisiva, substàncies que incrementen l’activació dopaminèrgica (el que posa en marxa els somnis) i/o l’activació colinèrgica durant el son REM, augmentant els nivells d’acetilcolina (el que millora la lucidesa durant el somni i la nostra capacitat de recordar-lo).
I per a augmentar la disponibilitat d’un neurotransmissor, disposem de dos simples alternatives: podem ajudar a que el nostre cos el produeixi en major quantitat, prenent precursors d’aquest neurotransmissor, o podem impedir que sigui metabolitzat desactivant temporalment aquells enzims que s’encarreguen de descompondre’l. Per a aquesta segona opció, alguns compostos interessants són els inhibidors reversibles de la MAO [9] pel que fa a la serotonina i a la dopamina, i inhibidors reversibles de la acetilcolinesterasa(AChE) [10] per a l’acetilcolina. Els dos tipus de compostos alentiran la descomposició del neurotransmissor corresponent, incrementant així la seva quantitat i activitat.
I en efecte, alguns dels compostos més coneguts (i més eficaços) que usen els onironautes per a aconseguir somnis vívids o lúcids són uns certs alcaloides que inhibeixen els enzims AChE de forma especialment eficient, augmentant així l’activació colinèrgica. Es van descobrir, com sol ocórrer, en plantes: la galantamina, trobada en els bulbs d’algunes espècies de narcís, i la huperzina A, aïllada partint de Huperzia serrata, una espècie de molsa licopodial del sud d’Àsia.
Anem llavors a afinar la pregunta: hi ha a l’artemísia algun compost amb capacitat d’inhibir la MAO o la AchE?
La part química de l'esperit de l'artemísia
Abans d’aquesta visita als neurotransmissors, esmentàvem com la tujona, un terpè present a Artemísia entre moltes altres plantes, ha estat suggerida com a compost responsable dels efectes onirògens de l’artemísia. Però sabem que la tujona actua com antagonista als receptors GABA i alguns receptors de la serotonina (els bloqueja), provocant insomni i efectes espasmòdics [11], la qual cosa per motius que acabem d’exposar no encaixa amb un compost onirogen. Pot ser que la tujona tingui a veure amb altres efectes psicoactius de l’artemísia; en algunes cultures es consumeixen espècies d’Artemísia com a substitutes del cànnabis, per les seves suaus propietats embriagants. Però els efectes onirògens de l’artemísia derivaran d’alguna altra cosa.
El testimoni clàssic d’un somni amb artemísia evoca el somni REM característic:
“…somnis excepcionalment vívids i immersius (…) Més d’una vegada m’he despertat després d’una nit de somnis amb artemísia descansada i esgotada alhora, com si hagués viscut tota una vida en una nit.” [12]
Resulta interessant que diferents formes d’administració tinguin diferents efectes en els somnis:
“Untar-me amb oli d’artemísia em sembla més suau que dormir al costat d’un manoll de la planta, perquè encara que vívids, amb l’oli els meus somnis no es converteixen en sagues completes amb les quals podria omplir pàgines i pàgines al matí següent, com passa quan dormo amb l’artemísia sota el cap.” [13]
Artemisia vulgaris resulta ser, igual que altres espècies del gènere, tota una potència química. S’han aïllat molts compostos de diferents tipus a les seves fulles i flors, però és difícil indicar un perfil fitoquímic distintiu perquè tant l’abundància com la variabilitat són una norma en l’espècie. En funció de l’origen geogràfic i les circumstàncies de recol·lecció, en múltiples estudis s’han descrit composicions enormement diferents. Només a l’oli essencial, i segons diverses fonts, s’han arribat a aïllar entre 100 i 150 compostos diferents (!) les concentracions dels quals varien entre pràcticament zero i gairebé el 50% de tot l’oli, depenent del lloc i el moment en què es va recol·lectar l’artemísia. [14,15]
A part de tots els terpens volàtils presents a l’oli essencial, normalment obtinguts mitjançant destil·lació per arrossegament de vapor, l’artemísia és rica en altres famílies de compostos no volàtils, com ara flavonoides, cumarines, àcids fenòlics i (us recomano tenir present aquest nom si us interessen les plantes onirògenes) lactones sesquiterpèniques, entre altres. I sabem que almenys alguns compostos en aquestes famílies mostren, sens dubte, el tipus de propietats capaces d’allargar, amplificar o simplement il·luminar els somnis.
Múltiples flavonoides obtinguts de l’artemísia amb extracció hidroalcohòlica han demostrat ser bons inhibidors dels enzims monoaminooxidases (MAO). Un cas especialment destacable és el de l’apigenina, la potència de la qual és “comparable a la d’un inhibidor de la MAO d’ús clínic com la clorgilina.”[16] Almenys un altre dels flavonoides trobats en la planta, la quercetina, mostra no sols capacitats moderades per a la inhibició de la MAO, sinó també una “activitat inhibitòria significativa del 76.2% per a la AChE”[17].
Múltiples terpenoides, la família de compostos volàtils aromàtics de la qual l’oli essencial d’artemísia ofereix una excepcional diversitat, han mostrat en recerca biomèdica propietats significatives per a la inhibició de la AChE. Estudis recents sobre el gènere Artemísia han obtingut dades específiques molt interessants: “l’oli de A. annua va mostrar la millor activitat inhibidora en comparació amb els coneguts inhibidors de les colinesterases galantamina i huperzina A. L’oli essencial obtingut de A. vulgaris i A. abrotanum també va mostrar una activitat inhibidora significativa, especialment en la AChE.” [20]
I per a esmentar-les finalment, si bé no amb menys importància, les lactones sesquiterpèniques són una família de compostos especialment abundant a les Asteràcees [21], i de manera notable al gènere Artemísia, les propietats medicinals dels quals s’han investigat a consciència durant els últims cinquanta anys. Un exemple conegut és l’artemisinina, base dels tractaments moderns contra la malària i útil contra moltes altres malalties patògenes. Múltiples lactones sesquiterpèniques “han demostrat modular la transmissió colinèrgica mitjançant la inhibició de la AChE. (…) [algunes d’elles] van inhibir la AChE més que la galantamina, usada com a compost de referència.” [22] A més de l’artemisinina [23], fins el moment s’han aïllat més de vint lactones sesquiterpèniques a A. vulgaris, la majoria encara a penes investigades. I sens dubte s’aïllaran nous compostos de la mateixa família en el futur.
Això ha estat només un repàs a diversos tipus de compostos fitoquímics a A. vulgaris, cadascun amb les seves propietats fisicoquímiques particulars. Seria el moment de recordar que, d’acord amb molts testimonis, diferents mètodes d’administració de l’artemísia poden tenir un impacte qualitativament diferent a la fisiologia del onironauta. Són capaços de modular les experiències oníriques de diferents formes, especialment si s’afegeix el factor temps a l’equació. Cada mètode té els seus avantatges i inconvenients:
Fàcil de preparar, una infusió beguda abans de dormir proporcionarà una varietat de compostos. No obstant això, alguns (tota classe de terpens, per exemple) són poc solubles en aigua, i altres (com les lactones sesquiterpèniques) també poden ser destruïts amb la calor, per la qual cosa una infusió podria malgastar-los. A més, si tenim en compte la durada del procés digestiu, i el temps que diferents compostos romandran actius en el nostre cos abans de metabolitzar-se, el més probable és que cap al final de la nit, quan apareixen els episodis REM més llargs, part de la màgia ja s’hagi diluït.
Amb una tintura alcohòlica (o, si preferiu una alternativa, preparada amb DMSO [24] apte per a ús alimentari) cal tenir en compte els mateixos factors de temps si es consumeix abans de dormir, però resultarà molt més eficient per a administrar tots els principis actius de l’artemísia. Els terpens i les lactones sesquiterpèniques s’hi dissoldran bé, i el rendiment d’algunes cumarines interessants, com l’escopoletina, serà més del doble si utilitzem alcohol etílic comparat amb una infusió aquosa [25].
Infusionar un oli vegetal amb la planta fresca o seca, i aplicar-lo en àrees de pell ben vascularitzada (per exemple als palmells de les mans, les plantes dels peus, la cara o el coll) també hauria de proporcionar la majoria dels principis actius de manera eficient. Aquest mètode, encara que comporta més treball, també ens permet experimentar amb diferents olis base i diferents taxes d’absorció. Fins i tot pot resultar agradable despertar-te amb una alarma a meitat de la nit, agafar un flasquet d’oli o ungüent de la tauleta, aplicar-t’ho, i cordar-te el cinturó mentre t’adorms just abans del següent viatge REM.
Finalment, per als qui no gaudeixen amb la idea de despertar-se a hores intempestives, però els ve de gust provar els efectes de l’artemísia just quan arriben els somnis REM, els coixins i manolls d’artemísia poden ser ideals. No tots els principis actius són volàtils, però respirar els que sí que ho són mentre l’activitat colinèrgica arriba al seu apogeu podria il·luminar prou els somnis per a omplir diverses pàgines al nostre diari.
Conclusions no especulatives
No crec que calgui continuar especulant per respondre ara la nostra pregunta: hi ha a l’artemísia un compost responsable de l’impacte que té en els somnis? No; n’hi ha molts. Durant el seu cicle vital, l’artemísia alberga una plètora canviant de compostos, molts d’ells amb una capacitat de modular la nostra neurofisiologia que els confereix la qualitat de onirògens. La complexa sinergia que té lloc quan ingerim un extracte complet d’artemísia (referim-nos a això com “prendre la planta”) pot intensificar i il·luminar els somnis d’una varietat de maneres que fa justícia a la complexitat de la mateixa experiència onírica.
“Els somnis són una part essencial de la vida i de la curació”, pensen els Chumash de Califòrnia quan posen una Artemisia sota el coixí de la gent gran que no pot somiar. Una vegada més, potser ens estem posant al dia amb el coneixement indígena quan ens adonem que les plantes interessants pel seu efecte en els somnis poden ser aliades poderoses per a prevenir i tractar la deterioració cognitiva. Alguns dels nostres estudis declaren que “tant un percentatge baix de son REM com una latència REM llarga [26] estan associats amb un major risc de demència incident” [27]. Algunes tradicions indígenes potser veuen la deterioració cognitiva com una pèrdua de contacte amb el propi esperit. Jo prefereixo parafrasejar a William Blake i suggerir que, a l’artemísia, el que anomenem Química és una part de l’Esperit que podem percebre amb els cinc sentits. L’esperit d’una planta comuna, sovint invasiva, a la qual a vegades diuen mala herba. Però l’han anomenat “Mare d’Herbes” durant molt més temps.
I si continueu pensant en termes de compostos, i la veritat és que jo ho faig, alguns dels principis actius amb elevat potencial onirogen que hem esmentat també poden trobar-se, potser fins i tot en major concentració, en altres herbes aromàtiques que creixen comunament a Europa i el Mediterrani. Algunes són tan comuns que creixen fins i tot a les botigues de jardineria, com la camamilla o el romaní. Si puc recomanar-vos una en particular, la tarongina té un aire onirogen especialment seductor. Aposto que si prepareu una bona tintura amb herbes fresques com aquestes, i la preneu abans de dormir (o si sou valentes, a meitat de la nit gràcies a una alarma despertador estratègica) us podeu endur una sorpresa. Potser si us atreviu a plantar-les, recolliu un ram de branques florides al solstici d’estiu, i acompanyeu la tintura amb aquest ram d’herbes fresques posat sota el coixí, experimentareu un autèntic Somni d’una Nit d’Estiu.
NOTA DE REDUCCIÓ DE DANYS: Un altre ús tradicional de l’artemísia és com reguladora del cicle menstrual, emenagoga i suposadament uterotònica; dosis elevades podrien facilitar l’avortament, per la qual cosa no s’hauria de consumir durant l’embaràs. Si planeges explorar l’artemísia com onirogen, al marge de les teves circumstàncies, si us plau continua investigant.
Referències
Imatge de capçalera: Titania, Reina de les Fades, dormida. Il·lustració d’Arthur Rackham (1867-1939) per ‘El Somni d’una Nit d’Estiu’, de William Shakespeare
1. Es refereix a l’obra de Shakespeare, el títol original de la qual és “A Midsummer Night’s Dream”.
2. Harold Roth, The Witching Herbs.(Newburyport, USA: Red Wheel/Weiser, 2017), p.142
3. Del grec ὄνειρος (somni) i l’arrel -γενής (productor de): substància o estímul que produeix o amplifica els somnis.
4. Carlos Aldunate, Juan Armesto, Victoria Castro, Carolina Villagran. “Estudio Etnobotánico en una Comunidad Precordillerana de Antofagasta: Toconce”. Boletín Museo Nacional de Historial Natural, Vol. 38 (1981): p183-223
5. James D. Adams Jr., Cecilia Garcia. “The Advantages of Traditional Chumash Healing”. ECAM 2005;2(1)19–23. doi:10.1093/ecam/neh072
6. Daniel E. Moerman, Native American Medicinal Plants – An Ethnobotanical Dictionary. (Portland, USA: Timber Press, 2009)
7. Mark Solms. “Dreaming and REM sleep are controlled by different brain mechanisms”. Behav Brain Sci. 2000 Dec;23(6):843-50; discussion 904-1121. doi: 10.1017/s0140525x00003988
8. Patrick McNamara, The Neuroscience of Sleep and Dreams. (Cambridge, UK: Cambridge University Press, 2023), p. 177
9. Les monoaminooxidases (MAO) són una família d’enzims que trenquen per oxidació unes certes molècules en el nostre cos, per exemple els neurotransmissors monoamina, principalment la serotonina, la dopamina i la norepinefrina. Els inhibidors reversibles de la MAO són composts que bloquegen temporalment aquests enzims, i ofereixen múltiples aplicacions mèdiques.
10. Els inhibidors reversibles de la acetilcolinesterasa (AChE) són molècules que desactiven temporalment els enzims que trenquen l’acetilcolina per hidròlisi, i per tant incrementen la seva quantitat i durada.
11. La planta d’artemísia sencera, però, ha estat àmpliament descrita com un antiespasmòdic. Antagonistes GABA semblants a la tujona s’utilitzen per a induir models d’epilèpsia en el laboratori, i per a promoure la vigília en el tractament de malalties del son com la narcolèpsia.
12. Christine Baumgarthuber, “What Dreams May Come (Musings on Mugwort)” en https://theausteritykitchen.substack.com
13. Casey Conroy, “The Magic & Medicine of Mugwort” en https://www.funkyforest.com.au/blog/
14. Morteza Alizadeh, Mohammad Aghaei, Mohammad Saadatian, Iman sharifian. “Chemical Composition of Essential Oil of Artemisia vulgaris from West Azerbaijan, Iran”. JEAFChe, 11 (5), 2012. [493-496]
15. Ickovski et Al. “Variations in the composition of essential oils of selected Artemisia species as a function of soil type”. J. Serb. Chem. Soc. 86 (12) 1259–1269 (2021) JSCS–5496
16. Sang-Jun Lee, Ha-Yull Chung, In-Kyung Lee, Seung-Uk Oh and Ick-Dong Yoo. “Phenolics with Inhibitory Activity on Mouse Brain MAO from Whole Parts of Artemisia vulgaris”. Food Sci. Biotechnol. Vol. 9, No. 3, pp. 179~182 (2000)
17. Khan et Al. “Flavonoids as acetylcholinesterase inhibitors: Current therapeutic standing and future prospects”. Biomedicine & Pharmacotherapy 101 (2018) 860–870
18. Derek V. Banthorpe, Geoffrey D. Brown. “Two unexpected coumarin derivatives from tissue cultures of Compositae species”. Phytochemistry, Vol. 28, No. 11, pp. 3003-3007, 1989
19. A. Hornick et Al., Neuroscience 197 (2011) 280–292
20. Olivera Politeo, Ivana Cajic, Anja Simic, Mirko Ruscic, Mejra Bektasevic. “Comparative Study of Chemical Composition and Cholinesterase Inhibition Potential of Essential Oils Isolated from Artemisia Plants from Croatia”. Dept. Biochemistry, Univ. Split (2023) doi: 10.20944/preprints202309.2130.v1
21. Asteraceae (anteriorment Compositae) és la família botànica on s’inclou al gènere Artemisia.
22. Luciana Maria Polcaro, Antonietta Cerulli, Milena Masullo, Sonia Piacente. “Phytochemical Investigation of Chamaemelum nobile L. and Evaluation of Acetylcholinesterase and Tyrosinase Inhibitory Activity”. Plants 2025, 14, 595. https://doi.org/10.3390/plants14040595
23. L’artemisinina és per si mateixa una inhibidora de la AChE molt eficient, igual que els seus derivats. Alguns dels efectes secundaris comuns de les pastilles contra la malària són somnis vívids i poc habituals.
24. El dimetilsulfòxid (DMSO) és un solvent polar apròtic de baixa toxicitat emprat sovint per a administrar fàrmacs per via oral o tòpica.
25. A. Zarrelli et Al. “Optimisation of artemisinin and scopoletin extraction from Artemisia annua (…)” Phytochemical Analysis. 2019;1–8. DOI: 10.1002/pca.2853
26. La latència REM és la mesura del temps que triga a aparèixer la primera fase REM.
27. Pase et al. “Sleep architecture and the risk of incident dementia in the community”. Neurology Vol. 89 (12) 1244-1250 (2017)
